La composició del quadre correspon al fragment del Judici de Paris, oi?
¡Suscríbete!- Exposició al Comú de Particulars de La Pobla de Segur
- Exito en la inauguración de la exposición “También para daltónicos”
- Alegoría de la vida
- La espiral de Fibonacci, con humor
- La herencia genética del daltonismo
- Obras para la exposición “También para daltónicos”
- ¿Cómo vemos los daltónicos?
- Exposició SEGUER-SURRIBAS: “També per a daltònics”
- Meta-pintura: “Conflictos”
- Màrius Carretero
Qué passaria si Rafael s’haguès inspirat en un altre?
Sembla que sí, que en Rafael es va inspirar en uns gravats d’uns sarcòfags bàquics romans. Que també havien inspirat un temps abans a Mantegna en la seva “Bacanal amb bocoi” 1470.
I si s’haguès inspirat en el sempre fascinant i misteriós Giorgione (“Fiesta campestre” o “La tempestad”, quina meravella aquest ùltim, perfecte per a un concurs sobre el seu significat, si és que n’hi té) ?
Ai, el problema de les influències…de vegades nomès serveix per saborejar més obres abans desconegudes…
Antonio, es realment apassionant la capacitat que han tingut alguns artistes clàssics per a crear obres que han estat l’objecte de estudis i tesis sobre els seus significats o, inclús, com a base de novel•les (així, l’obra que comentes de la Tempesta que ho va estar per a en Juan Manuel de Prada en la que fou premi Planeta al 97 “La Tempestad”). Enveja em fan.